Tot seguit trobareu una breu valoració sobre com el Partit Comunista Portuguès (PCP) demostra que es pot sostenir una política d’esquerres i patriòtica i, al mateix temps, autònoma del govern, de la patronal i dels poders de l’Estat. Aquesta reflexió s’ha fet a partir de la intervenció de Joao Oliveira, a l’Assemblea de la República de Portugal, sobre la Declaració d’Estat d’Emergència, que la podeu consultar traduïda al català en aquest enllaç.

1er. El PCP sempre ha defensat una política d'esquerres i patriòtica. És allò que a Catalunya els comunistes sempre hem anomenat com a política "nacional i de classe" o "de classe i nacional". L'ordre dels factors no altera el producte.

2on. El partit socialista governa a Portugal gràcies als vots dels comunistes. Aplicant la seva política d'esquerres i patriòtica, el PCP va barrar el pas a la dreta, sense perdre la seva autonomia política i sense abandonar la defensa dels drets democràtics i socials, que encara són atacats sota el govern socialista.

3r. El PCP defensa la sobirania nacional de Portugal davant la Unió Europea i defensa la sortida de l'euro i que el Banc Central portuguès pugui monetitzar l'endeutament de l'estat. És a dir que la banca no torni a guanyar a partir de les mesures governamentals davant la crisi.

4rt. La política del PCP no és una política "esquerranosa", com sempre ens han volgut dir aquí els eurocomunistes. Al contrari, és una política rigorosa i responsable. És una mostra concreta que és possible fer una política antifeixista i a l'ensems de classe i nacional i autònoma del govern, de la patronal i dels poders de l'Estat.

5è. Confondre les mesures sanitàries contra la pandèmia amb l'estat d'emergència és una mostra de la manca d'autonomia política i de classe dels partidaris del "govern progressista" espanyol. És un greu error que pagaran les llibertats democràtiques i el conjunt del poble treballador. De nou, el PCP ens torna a donar una lliçó de finor política, de rigor i de coherència democràtica. Distingir el "gra de la palla", allò essencial del contingent.

6è. Aquests dies, alguns recuperen la vella broma de l'antifeixisme català i espanyol dels anys 1975-76: "Menys mal que ens queda Portugal". Volen fer passar "bou per bèstia grossa". Per la meva part i des del meu racó marginal, jo seguiré no confonent la política del govern socialista portuguès amb la política que interessa a la classe obrera i al conjunt del poble treballador portuguès. Al contrari dels defensors del "govern progressista" espanyol i del govern socialista portuguès dic: "Menys mal que ens queda el Partit Comunista Portuguès".

Joan Tafalla

Font:

realitat