La COS dóna el suport més enèrgic a la vaga general convocada per les organitzacions integrants de la Carta de Drets Socials d’Euskal Herria en defensa d’un treball, unes pensions i una vida dignes. En aquest context d’auge de la mobilització popular contra les arbitrarietats antidemocràtiques, masclistes i antiobreres de l’Estat espanyol, la classe treballadora basca fa un pas més i demostra la seva unitat per trencar amb la fal·làcia de l’anomenat “oasi basc”.

Contra aquesta mentida, les xifres a EH revelen un retrocés dels salaris, un enduriment dels ritmes de treball i un augment dels acomiadaments, la precarietat juvenil i l’índex de pobresa, que assoleix el valor més alt des de 2008. Però aquesta vaga va més enllà de les millores socials, és un cop a la taula per revertir l’agenda de retallades i auteritat del PNV i la burgesia basca, per dignificar i garantir les tasques de cures, contra els atacs a l’educació pública, la repressió de l’Estat, per conquerir els drets de les dones i persones de sexualitats dissidents contra la violència masclista del sistema i la seva justícia patriarcal.

La vaga general a Hego Euskal Herria ha estat convocada pels sindicats integrats a la Carta Social (LAB, ELA, ESK, STEILAS, Etxalde, EHNE e HIRU), així com per CNT i les organitzacions estudiantils Ikasle abertzaleak, Sindicato de Estudiantes i Ikasle Ekintza, i juvenils Eragin i Ernai. Així mateix, ha rebut les adhesions del Moviment de Pensionistes d’EH, del moviment feminista, la PAH de Bizkaia i Berri Otxoak, entre altres, sumant més de cent organitzacions. La negativa de CCOO i UGT a secundar aquesta vaga desemmascara, un cop més, el seu rol desmovilitzador com a part de l’aparell de l’Estat. Mostrem el nostre rebuig frontal al sindicalisme groc que prepara, amb aquesta maniobra, el seu suport incondicional al govern que es cou entre PSOE i Unidas Podemos, i que no està disposat a derogar les darreres reformes laborals ni la contrarreforma de les pensions, tampoc la Llei Mordassa ni la Llei Wert.

La classe treballadora basca ens dóna una lliçó d’unitat, passa a l’ofensiva, i fa palès el paper de la vaga com a eina de lluita. Concretament, la Carta reivindica l’augment de pensions i salaris en proporció, almenys, al cost de la vida; derogar les reformes laborals de 2010 i 2012 i els aspectes regressius de les reformes de les pensions de 2011 i 2013; una pensió mínima de 1080 euros i un Salari Mínim Interprofessional de 1200; acabar amb la diferència salarial i pensional de gènere; una jubilació anticipada sense penalització després de 40 anys cotitzats; una xarxa de serveis socio-sanitaris pública, universal i gratuïta; una Renta Garantida i RGI del 100% del salari mínim interprofessional; i una normativa específica per a complementar la pensió mínima de 1080 euros.

Des de la COS no podem sinó traslladar el suport més fraternal a la vaga que emprèn el Poble Basc el 30 de gener, difondre aquesta experiència de lluita, prendre’n exemple, i organitzar la solidaritat internacionalista activa a través de la convocatòria de concentracions de suport arreu dels Països Catalans. És aquesta solidaritat la que ens permetrà plantar cara als grans poders econòmics de l’Estat i a aquells que, en nom seu, es preparen per governar contra la classe treballadora i perpetuar el règim del ’78.

Som classe treballadora! La solidaritat és la tendresa dels pobles!

Font:

Coordinadora Obrera Sindical