23 | 02 | 2020

La part econòmica de l'acord de govern entre PSOE i Unidos Podemos comprèn bàsicament tres apartats: el primer, sobre la consolidació del creixement i la creació d'ocupació de qualitat; el quart, sobre indústria, PIMES, treball autònom i sector primari; i el desè, sobre fiscalitat i equilibri pressupostari. Les polítiques laborals (que ocupen la major part de l'apartat primer) i les socials (capítol segon) no formen part d'aquesta breu anàlisi de les polítiques econòmiques.

Els principis rectors de la política econòmica són essencialment de caràcter progressista, amb una excepció. Des d'una perspectiva d'esquerres, s'aposta pel creixement sostenible, la creació d'ocupació de qualitat i la reducció de les desigualtats. Però, per altra banda, persisteix el mantra liberal de l'estabilitat financera i fiscal, que tal com està definida en el marc de la Unió Europea limita molt el marc d'actuació de cara a realitzar polítiques redistributives realment ambicioses.

Pel que fa a la fiscalitat, es plantegen un seguit de mesures positives en el sentit de reformes de caràcter progressiu:

La lluita contra el frau, on es parla de reforçar els mitjans (tot i que no es concreta una quantitat), acabar amb les amnisties fiscals i controlar més les SICAV.
A l'Impost de Societats, s'estableix un mínim del 15% (s'entén que efectiu), fet que doblaria la recaptació de la majoria de les empreses de l'IBEX-35. A més, la banca i les empreses d'hidrocarburs haurien de pagar un mínim del 18%, es redueixen les exempcions per participació en altres societats, i disminueix el tipus impositiu nominal de les PIMES del 25% al 23%.
A l'IRPF, s'incrementa el tipus impositiu en quatre punts per les rendes superiors als 300.000 €, i en dos punts per les superiors als 130.000 €. A més, s'estudiarà la fiscalitat de les grans fortunes, tot que sense cap concreció de moment.
S'introdueixen nous impostos sobre determinats serveis digitals, sobre les transaccions financeres i es posa més èmfasi en la fiscalitat verda.
A L'IVA, es planteja una disminució en el tipus aplicat als productes d'higiene femenina.
S'assumeix el compromís de defensar la lluita internacional contra evasió fiscal en tots els fòrums internacionals.

No apareix una quantificació de l'impacte recaptatori de totes aquestes mesures, però s'avança en una línia positiva que reverteix la tendència regressiva que acumula Espanya als darrers anys. Com a element negatiu, torna a aparèixer en aquest apartat l'apel·lació a l'estabilitat pressupostària, sense cap compromís de defensar en les institucions europees una flexibilització d'aquesta.

Pel que fa a l'apartat d'indústria, PIMES, autònoms i sector primari, els principis generals són progressistes, tot i que queda per definir la concreció de la majoria de les propostes. Es preveuen mesures com: implementar la revolució digital a tots els nivells, donar un millor suport a les PIMES, ajustar les quotes dels autònoms als seus ingressos reals, desenvolupar un Pla Industrial, perseguir pràctiques de competència deslleial i d'abús de posició dominant, actuar contra les deslocalitzacions o fomentar l'agricultura i la pesca sostenibles.

En resum, el conjunt de la política econòmica no pateix un gir radical en el sentit de qüestionar el marc obsessiu de l'estabilitat imposada per la UE. Malgrat això, sí que existeix un canvi de tendència clar respecte a les mesures reaccionàries dels governs del PP, i fins i tot respecte a la majoria de legislatures de govern del PSOE. S'avança en un sentit més socialdemòcrata cap a una major justícia fiscal i cap a una reducció de les desigualtats. La concreció i quantificació de totes les propostes enumerades ens dirà quin és l'abast real d'aquestes polítiques sobre l'actual distribució de la riquesa.

David Rodríguez

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.