Dilluns, 16. Juliol 2018

El pensament políticament correcte imperant ha batejat de formes molt eloqüents aquestes feines: emprenedories, economia cooperativa, autònoms, microempresa, etc…però les “aplicacions de mòbil (app)” que ofereixen, per exemple, menjar a domicili, transport de mobles a casa, comandes de botigues a domicili, etc. no deixen de ser una enorme trampa pels treballadors i treballadores que les desenvolupen.

Darrere l’atraient cartell de “seràs el teu propi amo, treballaràs al teu propi ritme, guanyaràs tant com puguis treballar i l’arxiconegut t’estalviaràs pagar cotitzacions a la Seguretat Social” s’amaga una brutal i sistemàtica explotació a uns falsos autònoms que en realitat son treballadors i treballadores en règim d’explotació salvatge sense control ni mesura per un empresariat amagat darrere una app que obté magnífics i abundants beneficis per cada comanda, pagant 4,25 € de mitjana per servei per cada viatge fet al treballador al portar la comanda a casa.

Sense Seguretat Social, sense convenis reguladors, sense horaris fixats, sense pagues ni hores extres, sense sou fixe ni vehicle a càrrec d’empresa, el cost en inversió per un treballador depenent és enorme, i, seguint la llei dialèctica de l’explotació capitalista, l’estalvi (i guanys!) per l’empresari és proporcional (enorme). Cosa que per altra banda, repercuteix negativament a les nostres futures pensions, al no estar aquestes lligades als Pressupostos Generals de l’Estat i si a les quotes a la Seguretat Social.

Sous de misèria, ultra explotació…que també comporta una opressió palesa en la inseguretat d’una feina on es depèn de l’empresari.

Glovo, Uber, Deliveroo, Amazon, Just Eat,…però també altres empreses més clàssiques, com SEUR, IKEA o MoviStar utilitzen els autònoms dependents i les app per abaratir despeses laborals i socials que generen la contractació directa de la mà d’obra. Nova i vella burgesia, amb connivència amb la banca i les grans financeres transnacionals de les quals depenen aquestes noves (i velles) estructures empresarials burgeses (“start ups” i empreses filials -o divisions empresarials dintre la matriu-, respectivament), que faciliten entrades de capitals i expansió dels mateixos en nous sectors on explotar abastament amb total impunitat i de forma absolutament legal segons la legislació burgesa feta a mida per les gestories governants (PP, PSOE, CIU, PNB, etc.) per poder-ho fer.

Una explotació dirigida a joves, aturats de llarga durada, classe obrera immigrada, és a dir, a una massa treballadora molt determinada i teòricament poc contestatària; així mateix, els darrers conflictes laborals a empreses com Deliveroo ens fan evident que la contradicció és tan gran, tan òbvia, que allò “vell” arrossega la “postmodernitat” burgesa: la contradicció entre el treball i el capital és la contradicció insalvable que actua com una marea i ens mostra que no som ciutadans, no som classes mitges, no vivim a la era postmoderna. Les classes encara existeixen, les classe estan enfrontades i tenen interessos divergents. És una guerra entre el treballador i el patró.

Des del PCPC seguim afirmant que és absolutament imprescindible l’autoorganització obrera, la sindicació i la creació de cèl·lules comunistes als centres de treball; la lluita contra l’explotació laboral; la denúncia del sistema que fa possible aquesta realitat de misèria i explotació; i l’organització i enfortiment del Front Obrer i Popular al Socialisme per aconseguir destruir tota aquesta maquinària de fam i misèria disfressada de modernitat i parafernàlia naïf.

Àrea de Moviment Obrer del PCPC

Font:

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.