19 | 09 | 2019

L’Espai Eines de País s’ha estrenat amb un bon ritme de visitants, que s’han interessat per les eines i estratègies de la lluita noviolenta.

450.000 persones ja s’han inscrit a la Diada 2019 – Objectiu Independència, i 1.300 busos es desplaçaran fins a Barcelona, xifres que per a la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, asseguren un “èxit” a la concentració de la tarda.

En les darreres setmanes la delinqüència a Barcelona ha estat un dels principals temes de portada de diaris i telenotícies. Diversos han estat els mitjans de comunicació i tornaveus que han col·laborat en promoure una sensació de por i inseguretat entre la població de la capital. Però a qui beneficia aquesta por? Quins resultats se’n volen treure?

No és la primera vegada, ni la darrera, que s’exalta la sensació d’inseguretat entre la població de Barcelona. Recordem que, quan a principis de segle es volia introduir l’Ordenança del Civisme, abans es va promoure des dels mitjans de comunicació i de manera concertada l’augment del “botellón”. I, quelcom que a Barcelona era bastant insignificant, en un estiu va convertir-se en la nova moda. Dos districtes van ser els més afectats tant per les notícies com per l’Ordenança: Gràcia i Ciutat Vella. Des de llavors en aquests dos districtes ha augmentat el turisme i l’especulació urbanística. La patronal ha guanyat i el veïnat no para d’emigrar.

Comunistes de Catalunya11s. Per la llibertat de les preses i presos polítics. Per la República Catalana. Per la justícia social.  

L'11 de setembre d'enguany se situa a les portes de la sentència del judici contra dirigents independentistes, que voldrà ser un càstig a la mobilització i a totes les persones que es van moure per votar en un referèndum d'autodeterminació. Un càstig que serà un toc d'atenció, també, contra tots aquells moviments que vulguin superar el règim polític, social i econòmic imperant a Espanya. Aquesta sentència, a la vegada, obrirà una nova etapa a la qual cal donar una resposta pensada en la defensa dels drets civils i polítics per als anys vinents, i en aixecar un mur contra la involució en llibertats i drets socials. De com s'encari la nova etapa dependrà el futur.

Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas, als carrers d’Exarchia, centres socials alliberats, col·lectius, sindicats autònoms o, en general, qualsevol espai petit o gran que sigui arrencat de les urpes dels estats i el capital.

Per l’anarcosindicalisme, i en general el moviment llibertari, l’autodeterminació tant individual com col·lectiva no ha de tenir cap altre límit que la solidaritat, la igualtat i la llibertat. Mai no podrem decidir en llibertat real sense alliberar-nos del criminal sistema capitalista que ens manté dominats i sotmesos a regles que no són les nostres. Ni tampoc volem viure en cap nou món que no es construeixi sota la referència d’una estricta solidaritat i cooperació humana.

Per Esquerra Unida i Alternativa l’Onze de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, és una jornada de mobilització per l’avenç dels drets nacionals i socials del poble de Catalunya. Aquest 11 de setembre una gran part d’aquest poble tornarà a ocupar els carrers per mostrar el seu rebuig a un judici polític, i a les portes de la sentència, amb la que l’Estat Espanyol vol emmudir la voluntat majoritària d’exercir el dret a l’autodeterminació.

Convocatòria: 16.00 hores a la Plaça Espanya (Torres Venecianes). Acte amb les intervencions d’Enric LLoret- PCPC i Quim Boix-FSM.

“Fem la República Catalana”, consigna aglutinadora de la manifestació de l’11 de setembre de 2018, compareix ara, escanyolida, sense cap concreció, només és una soflama per a mitigar la depressió de l’imaginari col·lectiu. La frustració és profunda en el conglomerat independentista. La tàctica de masses per a envestir contra la sòlida muralla de l’Estat Monàrquic ja no és útil i les vagues (convocades sense participació real del moviment obrer) no són necessàries. Estem en un context de marxa enrere, d’acceptació d’un fracàs, no ser capaços de sumar les forces necessàries per a tombar el règim. La conjuntura obliga a aterrar en la realitat objectiva i tornar una altra vegada a l’espai autonomista, els pactes postelectorals així ho indiquen (PSC i Junts per Catalunya consumen el seu pacte en la Diputació de Barcelona. Núria Marín, nova presidenta socialista de la institució amb els vots dels neo convergents). Es pacta amb les forces que van donar suport al 155, Partits titllats de carcellers.

La voluntat de les Assemblees Exteriors és informar en l’àmbit internacional sobre el procés polític que viu Catalunya i denunciar les violacions de drets comeses per l’Estat espanyol contra el moviment independentista català.

Les Assemblees Exteriors ja han començat a mobilitzar-se amb motiu de la Diada 2019. Les concentracions i actes a l’exterior, que s’allargaran fins al 15 de setembre, busquen informar sobre la voluntat d’autodeterminació del poble català i denunciar les violacions de llibertats que el govern espanyol ha infligit recentment, en especial en l’advent de les sentències del Tribunal Suprem.

Aquesta setmana, el departament d’Economia ha convocat una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per presentar els primers números del pressupost de l’exercici 2020. A l’espera del lliurament del contingut exacte i les xifres concretes del projecte de pressupostos de la Generalitat, la CUP-CC valora, després de la reunió d’aquesta tarda, que “els pressupostos són continuistes i insuficients i no suposen un canvi de tendència als que el Govern va anunciar l’any passat”.

El mes d’agost de 2019 deixa una xifra de 371.418 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa una reducció interanual del 2,4% (9.300 aturats i aturades registrats menys que fa un any). A Espanya són 3.065.804 les persones que romanen desocupades, amb una reducció del 3,7%.

Respecte el mes anterior, l’atur registrat presenta un augment de 12.588 persones aturades (3,5%). La població menor de 25 anys registra un augment de 367 joves sense feina (1,6%) respecte l’any anterior i fa que a Catalunya hi hagi un total de 23.922 joves que cerquen feina sense èxit. Respecte el juliol, l’augment de joves desocupats és del 2,6% i més de 600 joves sense feina.

Explotació màxima, pràcticament esclavatge, és la realitat que viuen els treballadors i treballadores de les cooperatives agrícoles del Pla de Lleida. A la cooperativa de Térmens, de l’empresa Actel, hi ha dos torns de treball, matí i tarda. En el torn de tarda, mai hi ha un horari de finalització de la jornada, s’allarga, sempre que l’empresa ho necessiti. Algun dissabte d’aquest mes d’agost, van acabar a les 6 de la matinada. Cal afegir el tracte despòtic, amb crits, insults i amenaces a les treballadores i treballadors per part dels encarregats/encarregades de l’empresa. Dos membres de seguretat, passen el temps donant voltes per dins de l’empresa intimidant als treballadors, perquè no baixin el ritme de treball. El benefici de l’empresa és sagrat.

NO A LA PRIVATITZACIÓ DELS SERVEIS PÚBLICS, FORA EMPRESES DEL BENESTAR SOCIAL!

La Generalitat de Catalunya vol tirar endavant el projecte de llei de contractes de serveis a les persones. Més coneguda com a “Llei Aragonès”, es tracta d’una gegantina proposta de Llei, basada en les directrius emanades de la Unió Europea (UE) on s’obre la porta a les privatitzacions i/o mercantilitzacions d’amplis serveis socials bàsics de diferents sectors, de forma transversal. És a dir, hi ha més de 250 serveis socials afectats i susceptibles de ser privatitzats i/o mercantilitzats per empreses privades, on fins ara el monopoli del seu servei a la població venia donat i reglat per les administracions públiques (Ajuntaments, Generalitat i Estat) però que amb la Llei la Generalitat vol obrir a l’empresa privada. Aquests serveis afectats són molt amplis: van des de la sanitat (serveis ginecològics, pediatria, cirurgia hospitalària…), passant per l’educació preescolar, activitats d’oci i lleure, menjadors escolars, serveis assistencials a persones amb discapacitats o dependents…

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.