06 | 12 | 2019

El Partit Comunista del Poble de Catalunya entén que el poble català torna a patir un nou atac identitari, en aquest cas s’amenaça amb la modificació de la llengua vehicular de les nostres escoles.

El Govern Espanyol aprofitant que la investidura del nou President de Catalunya no es produeix per la manca d’acord entre els partits independentistes, i que totes les Administracions Públiques continuen intervingudes sota l’empar de l’article 155, torna a fer evident el seu afany recentralitzador.

Així utilitzant el buit institucional que existeix en l’àmbit educatiu, qüestiona el model d’immersió lingüística aprovat als anys 80 a Catalunya, mitjançant l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística el 1986.

El PIL (projecte d’immersió lingüística) és un model pedagògic que no només té com a objectiu conèixer el català, sinó també implementar a les escoles una llengua vehicular, per tal d’afavorir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats entre els alumnes que tenen llengües maternes diferents.

Als anys 80 en un context educatiu on l’alumnat era, majoritàriament, castellanoparlant, va ser una estratègia molt eficient per ensenyar de manera pràctica i funcional l’altra llengua oficial de Catalunya.

Actualment la realitat sociolingüística de les escoles públiques és encara molt més intercultural i plurilingüe, i per tant necessita, encara més, d’un nexe aglutinador i cohesionador de comunicació que esdevingui l’eina per assolir els aprenentatges escolars.

Per tant, els problemes o dèficits que es poden trobar a les escoles públiques no tenen tant a veure amb l’ús d’una única llengua vehicular d’aprenentatge, sinó, més aviat, amb la manca d’inversió que reben les nostres escoles i el procés implícit de privatització que estan patint.

La classe treballadora als 80 va tenir molt clar que el futur dels seus fills i filles implicava aprendre l’altra llengua del poble català, Santa Coloma va ser una de les primeres ciutats on la comunitat educativa va pressionar perquè s’implementés al més ràpidament possible la immersió lingüística.

Per tant ara la classe treballadora també ha de continuar defensant la nostra llengua i no acceptarem de cap de les maneres que el Ministeri d’Educació de l’Estat Espanyol, amb l’excusa de l’article 155 vulgui menysprear els nostres signes identitaris.

El mateix Ministre d’educació Iñigo Méndez de Vigo, ha remarcat que l’únic que té potestat per poder modificar la llengua vehicular de les escoles és el Parlament Català, anul·lant, esmenant la Llei 9/2009 de dit Parlament.

Així doncs, és esperpèntic centrar la nostra lluita per la millora de la qualitat de l’educació pública només en un model pedagògic, perquè aquest és un conflicte irreal creat pels interessos espanyolistes d’aquí i de la resta de l’Estat espanyol, que ben segur intentaran aprofitar els burgesos catalans per mantenir la seva posició dominant.

Els treballadors i les treballadores que vivim a Catalunya hem d’apostar per defensar la cultura, la tradició i la llengua del país, però no podem caure en la pantomima que alimenten, des de ja fa molt de temps, les classes dominants d’aquí i de la resta d’Espanya, perquè la llengua, igual que altres qüestions identitàries, no ha de ser el motor del conflicte polític, econòmic i social que estem patint els obrers i obreres.

I és que enmig d’aquesta lluita unionista i independentista que han potenciat els burgesos, utilitzant una vegada i una altra la qüestió nacional, s’intenta que els obrers i obreres estiguin confrontats, desorganitzats i sense consciència de classe, per tal de poder continuar mantenint el seu elitisme i poder.

Aquest any, tant els partits polítics catalans com espanyols, han aprovat els pressupostos més baixos dedicats a cobrir necessitats bàsiques com són l’educació i la sanitat.

El Govern Català no diu res respecte al projecte de col·laboració amb el Ministeri de Defensa , sobre que l’exèrcit tingui presència als centres educatius amb la finalitat de “vertebrar la nación”.

Així mateix la política del Govern Català respecte a educació també és nefasta, el pressupost dedicat a aquest àmbit és del 2,8% del PIB, fent una inversió encara més baixa que la que ha destinat el Govern Espanyol.

Aquest ridícul pressupost demostra que la Generalitat tampoc vetlla per l’educació dels nostres fills i filles, els que estudien a l’Escola Pública.

I no només és insuficient, sinó que una gran part es dedica, per exemple, a les escoles concertades, perquè, tot i que les forces independentistes havien aprovat suprimir el concert econòmic de les escoles que segreguen per sexe, amb l’entrada en vigor de l’article 155 aquest acord queda en l’aire, el Ministeri d’Educació Espanyol ja ha aprovat la renovació dels 1.956 concerts que expiraven aquest any.

També amb motiu del 155 queda en l’aire la convocatòria d’oposicions a Catalunya, tan necessària per millorar la qualitat laboral i educativa del nostre sistema d’ensenyament.

El departament d’Ensenyament contraresta les seves successives retallades pressupostàries, obrint les portes a entitats privades financeres i religioses que en nom de la solidaritat i la innovació pedagògica augmenten el seu benefici econòmic com és el cas del Projecte Escola 21, liderat entre d’altres per La Caixa i Els Jesuïtes.

La LEC (La Llei d’educació Catalana) aprova projectes com per exemple “el Projecte d’autonomia de Centre”, possibilita la competència entre les diferents escoles públiques de la zona, fent escoles de primera i de segona categoria.

La LEC té una concepció mercantilista de l’educació, basada en l’emprenedoria, cada cop més empresarial, permet la introducció de l’economia financera (L’EFEC) en el Currículum Educatiu, per tal d’adequar la futura mà d’obra barata a les necessitats d’aquest capitalisme salvatge.

Aquest curs la Generalitat també ha aplicat el protocol PRODERAI (prevenció, detecció, intervenció de processos de radicalització als centres educatius), és un protocol de caràcter islamòfob i discriminatori, que molt probablement el que pot aportar són més conflictes socials entre l’alumnat de les nostres escoles pluriètnic i plurireligiós.

També s’ha aprovat un nou model d’atenció a la diversitat de necessitats educatives, basant-se en el tancament successiu de les Escoles d’Educació Especial, sota el lema pedagògic de la inclusió, cal que aquest eficient model d’atenció vingui acompanyat de més inversió econòmica, més professionals de l’educació i una millora de les formacions que reben els professionals en actiu.

La majoria de les forces polítiques del parlament passen molt per sobre la valoració d’aquests fets, sent una prova més del seu inexistent interès per l’Educació Pública, perquè és molt més econòmic atacar un conflicte que toca una qüestió identitària, en aquest cas la Llengua.

Davant aquesta situació, el conjunt de la Comunitat Educativa, i en definitiva tots els treballadors i treballadores hem de tenir clar que l’únic camí per fer front a aquest sistema capitalista i als nostres enemics de classe, és la lluita organitzada des de la base.

És important que tu docent, així com la resta de ciutadans i ciutadanes participeu en les assemblees de treballadors, associacions de veïns, en el CDR del teu barri, t’afiliïs a un sindicat de classe, t’organitzis amb nosaltres el PCPC perquè només així farem nostra la lluita contra el capital i les classes dominants.

PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA CATALANA!
PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL!
VISCA LA CLASSE OBRERA!
ATUREM LA REPRESSIÓ DEL RÈGIM MONÀRQUIC BURGÈS!
NO PASSARAN!

Partit Comunista del Poble de Catalunya

 

Font:

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.