21 | 07 | 2019

Dimecres passat 30 de Maig, els Partits presents al parlament burgès van ser cridats a complir amb el seu deure i a complir el seu paper en l’apuntalament del sistema capitalista i del règim del 78, que en franca decadència s’enfonsen inexorablement. Assistim a un festí d’aus rapinyaires del que sorgeix el nomenament de Pedro Sánchez com a president de govern. A partir d’aquest moment un cop d’aire recorre el país, el gruix de la Classe Obrera sembla respirar davant el somriure i les promeses de Pedro Sánchez, de la resta de la burgesia socialdemòcrata i dels poders de l’estat burgès; però el que respira és la polseguera d’un vell pilar podrit que cau.

Com a gestor dels interessos del Capital, la seva primera posició contra els interessos de les classes desfavorides, va ser declarar, que governarà amb els pressupostos aprovats per aquesta càmera; pressupostos presentats i defensats pel PP.

Les primeres declaracions entorn de la derogació de les Reformes de les Pensions i Laborals, després de la presa de poder, són clarificadores malgrat la imatge que se’ns pretén vendre, la seva imprecisió; de la seva boca ha sortit “no podem resoldre-ho tot”.

Es dirigeix a la classe obrera, capes populars i massa treballadora com si no tinguéssim memòria. La Reforma de les Pensions no es toca, no perquè no té temps; sinó perquè amb el govern del PSOE es va aprovar el Pacte de Toledo en 1995 amb els vots de PSOE, PP, i el silenci d’IU. Aquests Pactes van suposar el desmantellament estructurat d’un dels majors assoliments històrics obtinguts a través de la Lluita Obrera, el Sistema Públic de Pensions. D’aquests Pactes va sorgir un grup de poder a les ordres de Maastricht i la Comunitat Econòmica Europea, encarregat de preservar i garantir aquest desmantellament, la Comissió del Pacte de Toledo. Una comissió formada en l’actualitat per PP (10 membres), PSOE (6 membres), C’s (1 membre), PNB (1 membre), PDeCAT (1 membre), ERC (1 membre) i PODEMOS (1 membre); aquests personatges en representació de la burgesia feixista, nacionalista i socialdemòcrata, són els que dicten a Pedro Sánchez i els que ordenen que la Reforma de les Pensions no es toqui. L’agenda capitalista imposada per la Unió Europea, el BCE, el Banc d’Espanya i la CEOE segueix el seu ritme.

Des del PCPC no romandrem impassibles. Els Col·lectius de Lluita de Pensionistes, Obrers i Populars han de seguir aprofundint en la Unitat Obrera i en la bretxa de la lluita; entendre que la Defensa de les Pensions és part de la Lluita de Classes, i que solament es guanya al carrer. En aquesta tasca, l’avantguarda revolucionària que és el PCPC seguirà unit als i les nostres germans/es membres de la classe obrera i les seves aliades.

Amb la caiguda del govern de Rajoy no s’ha aconseguit cap victòria, solament canviar de gestors de les velles estructures imposades en la Transició; la punta cal donar-la-hi al Capitalisme, a la Unió Europea i a l’OTAN.

Des del PCPC seguirem treballant en la defensa dels pensionistes i jubilats, seguirem fent una crida a la necessària unitat de classe que faci front als interessos del Capital, derrotarem les lleis dels governs de la burgesia marxant tots Units.

Ara és el moment d’empènyer cap a la Vaga General i paralitzar l’estat, no per obtenir promeses reformistes que alienen i divideixen; sinó per iniciar el camí cap a l’únic govern possible, un Govern de la classe obrera, del Proletariat.

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Font:

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Real time web analytics, Heat map tracking

on air

RedGlobe Links

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.