16 | 07 | 2019

Els sindicats, organitzacions, entitats i col·lectius de la Plataforma 3 octubre ens manifestem novament davant la constant retallada de drets civils i polítics per part de l’Estat espanyol. Una retallada que no va deslligada de l’obstinació, per part de les institucions de l’Estat i de les seves elits econòmiques, polítiques, judicials i militars d’aquest mateix Estat, en unes determinades polítiques orientades a protegir els seus privilegis i mantenir a qualsevol preu la unitat territorial de l’Estat.

Una crisi que ve de lluny…

Durantels darrers anys, la crisi econòmica i social, d’origen global, s’haretroalimentat amb una crisi institucional i de règim a l’Estat espanyol. Hanestat moltes les polítiques i les mesures dels successius governs estatals iautonòmics en línia amb les directrius neoliberals provinents de la UnióEuropea, que avalaven retallades i privatitzacions en l’àmbit dels serveis públics,prioritzant el pagament del deute als bancs per sobre del finançament de polítiquesque poguessin respondre a les creixents necessitats socials. Per això vancanviar la Constitució de la nit al dia, modificant el 135 a petició de la UnióEuropea per prioritzar els bancs a la gent; i de la mateixa manera, d’esquenesa les treballadores, han modificat les lleis laborals i de les pensions enfavor d’empresaris i multinacionals.

Ialhora que creixia el descontentament amb aquestes polítiques antisocials,creixia també la necessitat, per cada vegada més sectors socials, d’alternativespolítiques i institucionals: d’aquí les reivindicacions de més democràcia real,de més capacitat, per part de les classes populars, per decidir sobre el seupresent i futur, i l’organització i la lluita per part de les dones davant l’ofensivageneral del patriarcat.

Retallar drets civils i polítics contra la dissidència…

Ien comptes de donar resposta a aquestes demandes i a aquestes necessitats, lesinstitucions de l’Estat s’han tancat en banda, i a través de lleis claramentregressives en l’àmbit dels drets civils i polítics com la Llei Mordassa o enel seu moment la Llei de Partits, i d’uns tribunals d’excepció i polititzatscom l’Audiència Nacional, el Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem, hanutilitzat tots els instruments jurídics al seu abast per blindar un règim, elde la Monarquia Constitucional, que en el darrer any ha patit la crisi mésimportant de les últimes dècades.

Peraixò ha hagut de desgastar-se amb nous empresonaments polítics, en aquest casde membres d’un govern democràtic i de líders d’organitzacions civils, acusatsd’una rebel·lió violenta. Però cal recordar que la resposta repressiva de l’Estatdavant conflictes de caràcter polític i democràtic no és nova. Al País Bascporten dècades patint detencions, tortures i empresonaments de tipus polític,igual com també ha passat, potser en menor mesura, als mateixos PaïsosCatalans. Tampoc podem oblidar que ara mateix encara romanen empresonats (endiversos graus) activistes polítics o sindicals com Alfon, Fran Molero o elsjoves d’Altsasua. Que cantants de rap com Valtonyc o Pablo Hassel s’enfrontende formes diferents a condemnes de presó, un des de l’exili a Brusel·les, l’altredes de la seva Lleida natal. Que encara hi ha casos oberts amb amenaça de presócontra múltiples activistes per les Vagues Generals de 2012. I que han estatnombroses i constants en les darreres dècades les operacions policíaques ijudicials contra el moviment llibertari, l’esquerra sindical o l’esquerraindependentista. Finalment, no podem oblidar la invenció de múltiplesoperacions suposadament antiterroristes com la del Comando Dixan, l’únic efectede les quals ha estat incentivar la criminalització de la població musulmana.

Novolem deixar de subratllar, tampoc, que aquesta repressió i aquesta retalladade drets i llibertats ha vingut impulsada pels aparells de l’Estat espanyol, peròque també el cos dels Mossos d’Esquadra i els successius Governs de laGeneralitat de Catalunya també n’han estat partícips en bona part, malgrat queara, membres d’un d’aquests Governs en són víctimes.

Iamb el replegament del règim cap als seus principiosfundamentales, reapareix un franquisme que mai no va marxar. El que estàincrustat en els aparells d’estat, judicials i policíacs, i que es manifesta ensentències masclistes contra totes les dones com la dels violadors de laManada, o en operacions policials com la que va comportar la detenció senseordre judicial dels alcaldes de Celrà i de Verges, d’un fotoperiodista, i defins a un total de 15 activistes polítics i sindicals a Girona. Però també hiha l’extrema dreta que creix en situacions de crisi, que ho està fent arreu d’Europai del món, i que a l’Estat espanyol es veu afavorida pels aparells d’estat ipels poders econòmics amb l’objectiu de fer recular les reivindicacionspopulars, tot atiant el masclisme, el racisme i l’odi contra tot el diferent.

Comença un judici contra l’autodeterminació…

Ésen aquest context que ha començat un judici contra l’autodeterminació, unjudici contra la democràcia – paradoxalment en nom d’una democràcia i d’unEstat de Dret. Un judici contra el poble català i, per extensió, contra totsels pobles de l’Estat espanyol.

Elseu objectiu és castigar de forma exemplarels responsables del Referèndum de l’1 d’Octubre de 2017 per tal que mainingú no gosi intentar de nou una via política i democràtica que pugui posar enqüestió la seva unitat territorial. Impedir, en resum, qualsevol via d’apoderamentpopular que comporti una amenaça per als poders polítics, judicials i econòmicsd’aquest Estat, i les prebendes i privilegis que garanteix.

Nonomés estan en joc la llibertat i els drets civils i polítics de les personesque es jutjaran en els processos emmarcats en aquesta Causa General. Ens juguemla possibilitat d’exercir el legítim dret a l’autodeterminació, és a dir, eldret del nostre poble i de qualsevol altre poble a governar-nos, i a decidiramb llibertat, sobre el futur, sobre la vida, sobre l’economia i sobre eltreball.

I davant d’això proposem…

Davanttot això, cal que ens mobilitzem. Davant la retallada de drets socials ilaborals, especialment greus per les dones de classe treballadora, i per lesmigrades; davant la retallada de drets civils i polítics i davant les continuesagressions contra els drets nacionals i socials dels Països Catalans i la restade pobles de l’Estat, cal una onada de mobilitzacions populars que posi el règimen escac i ens possibiliti exercir els nostres drets civils, polítics, socialsi laborals. Des del nostre país, però també de forma coordinada amb la resta depobles treballadors de l’Estat.

Aquestainvolució democràtica, les causes polítiques que estan en joc, només podenguanyar-se des del carrer. Proposem, doncs, organitzar-nos, perquè aquestsjudicis contra el poble tinguin l’efecte d’un boomerang polític. Perquè són l’Estati les seves institucions les que haurien de respondre per la vulneració sistemàticade drets polítics, civils i socials.

Peraixò fem una crida,

Atrobar-nos des d’ara mateix a tots els pobles i barris, com ja s’està fent amolts llocs, per organitzar-nos. A convocar, si cal, espais de trobada i decoordinació poble a poble, ciutat a ciutat, que ens permetin sumar totes lesforces disponibles. A mobilitzar-nos en un nou cicle de mobilitzacions arreudel país i arreu de l’Estat per fer tremolar el règim.

Peraixò participarem amb veu pròpia en la mobilització de Barcelona, el proper 16de febrer, a la Vaga General el proper 21 de febrer, i en la mobilització aMadrid, el proper 16 de març.

Ocupem les places i els carrers!

Organitzemcomitès de vaga i de mobilització general a tots els pobles i barris!

Perl’autodeterminació, els drets polítics, civils i socials

Font:

Intersindical - Confederació Sindical Catalana

Real time web analytics, Heat map tracking

on air

RedGlobe Links

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.