20 | 09 | 2019

El fenomen de la prostitució no es pot explicar sense entendre que és un clar problema de desigualtats econòmiques i de gènere. Cal tenir en compte que és practicada per dones en la pràctica totalitat, obligades per una molt mala situació econòmica o bé pel tràfic de persones, fet que esvaeix la possibilitat d'escollir lliurement. Des del marxisme no ens és possible desgranar els enormes condicionants econòmics i de gènere inherents a l'engranatge de la prostitució per amagar-los darrere d'una possible capacitat de decisió individual. La no-llibertat determinada per qüestions econòmiques o d'esclavitud i l'evident component de gènere fan que en cap cas es pugui considerar la prostitució com un símbol d'empoderament i control de la dona sobre el seu cos, sinó que conceptualment és una mostra extrema de la violència de gènere per cada dona directament afectada i pel conjunt de població femenina.

La prostitució reprodueix i reforça un model efectiu i de relacions sexuals absolutament desiguals cap a la dona. En el cas hipotètic que es produïssin les condicions en què hi hagi dones que practiquin la prostitució no forçades per les condicions econòmiques, ni per màfies i fins i tot no pateixin abusos, ni maltractaments: considerar que el sexe és quelcom que es pugui vendre, com a força de treball, no té en compte l'impacte sobre el conjunt de les dones en l'àmbit de reforç dels valors patriarcals. L'alliberament sexual de la dona es basa a poder gaudir del sexe i decidir quan, amb qui i com el vol tenir. Gaudir del sexe implica fugir d'unes relacions pensades per a la satisfacció només de l'home, que és el que simbolitza la prostitució: el plaer únicament masculí i no una relació sexual entre iguals. La prostitució fomenta un model de sexe amb supremacia masculina, perjudicant així a totes les dones.

El capitalisme comercialitza tot allò que es posa al seu abast, sigui béns materials, força de treball o, en el cas que ens ocupa, el cos de la dona. La prostitució cosifica a la dona, eliminant del seu cos les condicions i valors propis que caracteritzen a la persona i atorgant-li les característiques de bé comerciable. Aquest bé de caràcter comercial és desitjat de forma unidireccional i per obtenir-lo només cal disposar dels recursos econòmics necessaris per comprar-ne l'accés. Els valors que s'extreuen d'aquesta essència de la prostitució impacten no només a les dones que la practiquen sinó a tot el conjunt. La dona no és entesa com a persona en tots els seus sentits, sinó com un cos que es pot comprar a canvi de diners, reduint-la a objecte. La prostitució és, a la vegada, un símbol i un pilar estructural de les relacions socials que entenen a les dones com a éssers inferiors a l'home, obligades a servir-lo i complaure'l, a més de quelcom que es pot posseir. La prostitució també dificulta a l'home la possibilitat de repensar els seus rols de gènere per a poder viure en el marc de relacions igualitàries.

Com a resum i a partir de aquestes premisses, com a marxistes considerem a la prostitució com a fenomen estructural que reforça la submissió de totes les dones com a objecte i converteix a la prostituta en una víctima de la violència de la societat patriarcal i de les desigualtats inherents al sistema econòmic capitalista. En aquest sentit, és de gran utilitat recordar la reflexió de la revolucionària soviètica d'Aleksandra Kollontai[i]:"Quin és l'atribut fonamental de la classe obrera? Quina és la seva arma moral més forta en aquesta lluita? La solidaritat i la camaraderia són la base del comunisme. Fins que aquest sentit no es desenvolupi àmpliament entre els treballadors, la construcció d'una veritable societat comunista és inconcebible. Els comunistes políticament més conscients, en conseqüència, haurien de fomentar el desenvolupament de la solidaritat en tots els sentits i lluitar contra els que entorpeixen el seu desenvolupament –la prostitució destrueix la igualtat, la solidaritat i la camaraderia de les dues meitats de la classe obrera -. Un home que compra els favors d'una dona no la veu com una camarada o com una persona amb iguals drets. Veu a la dona com dependent de si mateix i com una criatura desigual de rang inferior que és inservible a l'Estat dels treballadors. El menyspreu que té per la prostituta, els favors de la qual ha comprat, afecta en la seva actitud cap a totes les dones. El desenvolupament de la prostitució, lluny de permetre l'increment del sentiment de camaraderia i de solidaritat, enforteix la desigualtat de les relacions entre sexes."

És evident que en el marc d'una societat de caràcter socialista com la que volem construir no hi tindrà cabuda la prostitució, però com a part indissoluble de la nostra classe i el nostre poble ens correspon analitzar la situació i donar respostes per al curt termini. La prostitució a Espanya és una activitat alegal, no està perseguida per la justícia, ni se la reconeix com a treball. Aquesta passivitat per part de I'Administració provoca marginació social i indefensió de les dones que es veuen obligades a practicar-la. Davant d'aquest fet es poden donar dues respostes: assumir-la i legalitzar-la, o bé treballar per abolir-la. Ambdues polítiques es deriven de conceptualitzacions molt diferents del fenomen de la prostitució, que han generat i generen debats de fons en el marc del moviment feminista, així com en espais feministes i de classe com és el Partit.

L'abolicionisme, les veus partidàries de combatre la prostitució, no s'ha de confondre amb el prohibicionisme, ja que no volen acabar amb la prostitució per motius de moral sexual conservadora ni menyspreen les dones que s'hi veuen immerses. En aquesta política pública no es persegueix la prostituta, sinó que se la considera la víctima, per tant, en lloc de sancionar-la s'implanten els mitjans públics (programes socials, sanitaris i formatius, prestacions econòmiques transitòries i pensions per a les dones més grans que no han cotitzat, plans d'ocupació, acompanyament, etc.) perquè pugui abandonar la prostitució; per contra, es considera que els proxenetes i els "clients" són dos actors que formen part de l'opressió i són objecte de persecució. Proposen desenvolupar polítiques de prevenció, sensibilització i deslegitimació dels prostituïdors, perseguint el proxenetisme i la captació de prostitutes, a la vegada que se sanciona al "client".

Per altra banda, qui és partidari de la regulació considera que l'Administració ha d'entendre la prostitució com una activitat econòmica legítima i que les prostitutes són treballadores autònomes o per compte d'altri, apostant així per regular el sector i donar cobertura legal i sanitària a les prostitutes perquè puguin exercir en millors condicions, a la vegada que cotitzen a la seguretat social. La postura legalitzadora es troba estesa en sectors rellevants del col·lectiu de les prostitutes i, no menys important, en el sector d'empresaris que se'n lucren.

Tal com s'explicita més amunt, des d'una conceptualització marxista no es pot entendre els valors que sustenten la postura regulacionista, ni en cap cas concebre la prostitució com un servei acordat lliurement entre dos adults. Tanmateix, el context actual requereix una resposta per evitar la situació d'indefensió i manca absoluta de drets socials i laborals que pateixen les prostitutes. L'anàlisi i el posicionament del Partit ha de definir una solució realista en aquest context. L'anàlisi materialista en l'àmbit social i econòmic ens allunya d'acceptar els posicionaments pràctics regulacionistes, ja que els fets empírics demostren que augmenta el proxenetisme de forma legal, dóna peu a l'expansió del tràfic de persones i multiplica la indústria del sexe, a més, evidentment, de no facilitar l'abandonament d'aquesta pràctica per part de les dones que s'hi troben immerses.

Propositivament, el Partit s'ha de situar en el ventall de l'abolicionisme essent molt conscient que els models ideals no existeixen i cal ésser curós en el desenvolupament de les polítiques públiques entorn al fenomen de la prostitució. Les polítiques abolicionistes aplicades fins al moment disten d'ésser perfectes, com així ha passat en altres camps transformadors com pot ser les experiències d'economies planificades de caràcter socialista desenvolupades al llarg dels segles XX i XXI. Per aquest motiu és necessari realitzar una proposta abolicionista de caràcter integral, preveient una implantació per fases en què en els primers passos es compagini amb mesures pròpies de la regulació com podria ser controls sanitaris, cotitzacions socials, etc. Aquest fet permetria disminuir les dificultats pròpies de la implantació i realitzar una transició gradual garantint els drets bàsics de les dones que s'han vist immerses en la pràctica de la prostitució.

Ricard Ribera Llorens

[1] Kollontai, Aleksandra (1921): La prostitución y cómo combatirla, discurs pronunciat per Kollontai davant de la tercera conferència de dirigents dels departaments regionals de la dona de tota Rússia. Traduït al català per l'autor. Font consultada: https://www.marxists.org/espanol/kollontai/1921/001.htm, a dia 02/02/2019

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.