17 | 08 | 2019

Vivim en uns temps de soroll, que impossibilita conèixer nítidament què està passant. Un soroll que es materialitza amb avisos en el nostre mòbil al qual ens passem hores enganxats, soroll a programes televisius, soroll a publicacions en línia assedegades de clics per a obtenir beneficis en publicitat, soroll a les tertúlies, a les propostes del bloc de la dreta.

Aquest és el panorama polític actual, un daltabaix del sistema de partits en procés de reorganització on les tàctiques d'uns i d'uns altres no són amagades al públic per obscenes que siguin. Ja ningú es planteja la legitimitat, n'és exemple que el PSOE mantingui congelada la creació de govern per a no afectar negativament els seus resultats a les municipals, fet que permet intuir la impopularitat de les decisions que ens esperen.

Tanta mala herba i fang tenim a sobre, que ni tan sols les eleccions europees, on es decideix bona part de polítiques que ens afecten en el dia a dia, estan a l'agenda pública. Segurament perquè les tres dretes radicalitzades ens aclaparen amb l'amenaça del 155 (amb suport del PSOE), els seus cants unitaris d'Espanya i les seves propostes que porten a l'abisme el sistema de pensions públic del nostre país.

Per sort, tot aquest soroll no ha estat capaç de fer-nos involucionar, de portar-nos als temps, per exemple, en els quals per a avortar calia agafar un avió a l'estranger. A Catalunya vam poder veure com les dretes radicalitzades perdien força, el Cs pactista amb l'extrema dreta desapareixia de les primeres posicions en municipis que anteriorment els havien donat la seva confiança. I és que una cosa és estar a favor o en contra de la independència i una altra és estar a favor que el teu poble, el català, sigui utilitzat com a ninot de palla i rebi amenaces de tota mena.

Ara ve la segona ronda electoral. En la primera, el poble català va deixar clar que no vol fer passos enrere, no estem disposats a perdre més drets, ni laborals, ni socials; però tampoc estem disposats a retrocedir en el nostre projecte nacional. Un projecte que ha de ser, sobretot, un projecte de país en clau de futur. En clau d'aconseguir unes ocupacions més estables, de revertir la desigualtat fruit de la llarga crisi suposadament superada. Un projecte de forta inversió i participació pública: a hospitals, col·legis, infraestructures i recerca.

El poble català va guanyar les passades eleccions votant autodefensa, demostrant que no volia. Ara toca votar en positiu, fer-ho en clau de construcció del nostre projecte de país. I per això tenim el millor dels escenaris per a una tasca com aquesta, l'escenari municipal. Hem vist també com el poble català sap que per resoldre els problemes que afronta avui dia Catalunya necessita organitzacions no subordinades a altres interessos. Es va reconèixer a Catalunya, una vegada més, com un subjecte polític clarament diferenciat d'Espanya.

Ara toca construir, i només aquelles candidatures fortament arrelades a la realitat dels seus veïns i veïnes podran tirar endavant aquest projecte. El fenomen de les candidatures municipalistes sorgides de la unió de partits nacionals i grups locals va en aquesta línia. Són candidatures que poden aglutinar en un mateix espai a sindicalistes, treballadors, petits empresaris, autònoms, activistes, estudiants i funcionaris. Persones amb diferents trajectòries i afinitats però que generen una xarxa sobre el territori capaç de detectar potencialitats i mancances als barris. Candidatures que vinguin a regenerar el panorama polític i fer disminuir el soroll perquè ens puguem escoltar quan parlem uns amb altres. En aquesta tasca s'ha comprovat que ni les esquerres còmodes en les minories institucionals, ni les fórmules de partit-franquícia que aconsegueixen sigles estatals a canvi de fidelitats, són capaces de guanyar. Només la força viva de la gent comuna organitzada pot regenerar la política local, per a regenerar la política nacional.

En aquesta perspectiva es presenten Guanyem Sant Boi i les moltes confluències repartides pel país com Girona, Manresa, Cerdanyola, Sitges, Figueres o Badalona. Per a construir un país des de baix cap amunt, amb la llibertat de no estar condicionades per interessos externs més enllà del bé comú, respectant i reconeixent les diferents tendències polítiques que alberguen en el seu si. És el moment de barallar carrer a carrer, barri a barri, per a crear governs municipals que sàpiguen que les necessitats dels seus veïns són també les seves i retornin la sensatesa posant les institucions al servei de les persones, de les majories, i no de les minories privilegiades.

Juan Antonio Geraldes

Font:

realitat

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.