La militància en un Partit Comunista comporta, sobretot, moltes satisfaccions. Però també alguns moments de dolor, pena... i orgull quan recordem els nostres caiguts en la lluita per la democràcia, les llibertats... I el PSUC, del que ens considerem hereus, en té, malauradament, uns quants.

I ara, quan s'atansa el dia 17 de febrer, és un bon moment per a retre'ls-hi el degut homenatge. Aquest dia de l'any 1949 van ser afusellats al Camp de la Bota- del que ja no queda gaire a veure- Joaquim Puig i Pidemunt, aleshores director de Treball, Àngel Carrero Sancho, Pere Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando, detinguts dos anys abans.

Les terribles tortures a les quals van ser sotmesos- els comissaris Creix, Polo o Quintela eren especialistes- no van trencar la seva fortalesa. Prova d'això és que no es va produir cap detenció a conseqüència de la detenció.

Puig-Pidemunt i Numen Mestre van poder fer arribar als seus familiars sengles cartes escrites el mateix dia de l'assassinat. Hi ha quelcom en comú: la comunicació que la seva actitud no donarà motius a les famílies d'avergonyir-se.

"Podéis ir con la cabeza bien alta por todas partes", escriu el primer.

"Nunca ante nadie habréis de avergonzaros de nada de mi conducta", escriu el jove Numen Mestre.

En la commemoració del XIII aniversari de la fundació del PSUC a Tolosa de Llenguadoc, l'agost del mateix any 1949, Josep Serradell "Roman" deia:

"Mantenerse y desarrollarse en Catalunya como la única fuerza obrera y republicana ha sido posible porque [...] héroes como Girabau, Serrat (Cisquet), Carrero, Valverde, Puig-Pidemunt y Numen Mestre, han dado sus vidas para mantener bien alta la bandera del Partido.

Al asesinar a nuestros compañeros, el régimen franquista abocaba todo el odio secular de las capas reaccionarias y fascistas contra la clase obrera catalana y de todos los pueblos de Espanya..."

"Pocos días antes de ser asesinados, respondiendo a las provocaciones del verdugo Arnau, director de la Modelo de Barcelona, que le insultaba por haber sido responsable de TREBALL, Puig-Pidemunt decía: "Todas mis energías consistieron en querer hacer un gran periódico que orientara a los obreros y campesinos para recobrar Catalunya y la República".

Faig meves les paraules de l'estimat "Roman" que ja ens marcaven el camí pel qual avui transitem.

LLIBERTAT, AMNISTIA, DRET D'AUTODETERMINACIÓ!

Miquel Angel Soria
Militant de Comunistes de Catalunya i Ex Alcalde de Martorelles

Font:

realitat