La salut per davant del negoci

La mesura dels ERTOs sufragats per la Seguretat Social no és una solució per a totes aquelles que no poden treballar durant la crisi sanitària. D’una banda, l’Estat no només segueix exposant les treballadores al risc de contagi amb un tancament productiu dels serveis no essencials irreal que finalitzarà el 26 d’abril, sinó que a més, repercuteix els costos dels ERTOs a les arques públiques. Així, l’Estat permet que les empreses privatitzen beneficis i socialitzen les pèrdues i promou que la classe treballadora cobre un 30% menys i pague per una crisi que no ha generat. Aquesta mesura, a més, deixa a la voluntat de l’empresa no acomiadar les seues treballadores, perquè té empara legal per a fer-ho: tot i haver decretat la irregularitat dels acomiadaments ni els prohibeix ni els declara nuls.

Reclamem la nul·litat de tots els ERTOs realitzats per empreses amb beneficis i acomiadaments vinculats a les conseqüències de la Covid-19 i que siguen aquestes empreses qui es facen càrrec dels salaris de les treballadores sense que siguen “recuperables”.

Posant les persones al centre i per garantir que ningú no quede enrere, l’Estat ha de decretar, d’una banda, el tancament real de tot servei no essencial, mantenir-lo fins que s’acabe la crisi sanitària i, paral·lelament, assumir una renda garantida bàsica per a tota la població sense ingressos durant el període de confinament. Una renda garantida bàsica que no deixe de banda les treballadores a l’atur que buscaven feina, les fixes discontínues sense cotització prèvia, les temporals a qui se’ls acaba el contracte aquests dies, les treballadores en període de prova a les quals han rescindit el contracte ni aquelles treballadores que s’han hagut d’acollir a una reducció de jornada de fins al 100% sense dret a sou per tenir cura de persones dependents… Una renda garantida bàsica que permeta un nivell de vida digne a la classe treballadora fins que s’acabe la situació d’emergència.

El confinament és necessari: No pot ser un privilegi de classe!

Per la condonació de tots els pagaments de lloguers, hipoteques i rebuts de serveis bàsics.

La moratòria en les hipoteques prevista al DL 8/2020 o el “programa d’ajudes al lloguer” del RD 106/2018, modificat amb els avals ICO del RDL 11/2020, no garanteixen que la majoria de la població no haja de continuar pagant pel seu habitatge durant aquesta crisi… A més, la moratòria pel que fa a les hipoteques i els avals pel que fa al lloguer no són res més que un ajornament dels pagaments i suposen l’acumulació d’un deute que caldrà pagar posteriorment sense haver percebut el salari habitual corresponent: un empobriment planificat per a la classe obrera.

Això mateix ocorrerà amb els rebuts dels serveis bàsics: encara que durant el confinament s’aturen els talls de subministraments a les llars, els deutes generats provocaran talls futurs. En aquest sentit, reclamem la paralització i condonació de tots els pagaments de lloguers, hipoteques i rebuts de serveis bàsics durant la situació d’excepcionalitat.

Ni ajornaments ni crèdits: condonació dels rebuts durant el període d’excepcionalitat!

Inspeccions laborals ràpides i eficaces per aturar la vulneració de drets laborals.

Per a minimitzar l’impacte en els beneficis dels empresaris, aquestes setmanes s’han exercit moltes coaccions cap a les treballadores. Entre les més freqüents, la pressió perquè “gaudisquen” ara de les vacances i així poder disposar de tota la plantilla en tornar a funcionar al 100%, la imposició de bosses d’hores o el teletreball sense negociació o l’obligació de treballar sense equips de protecció individuals, amb l’amenaça de ser acomiadades si no s’hi avenien. L’excepcionalitat també ha estat aprofitada per a obligar certs sectors a perllongar les seues jornades laborals o per aplicar ERTOs per estalviar costos a l’empresa exigint que la plantilla continue teletreballant.

Paral·lelament, hem vist com el sistema de reclamacions a inspecció de treball no funciona correctament i les derivacions als cossos de seguretat de l’Estat per la vulneració de drets laborals són totalment ineficaces, per la qual cosa les treballadores ens trobem més exposades que mai.

A més, el RDL 10/2020 ha afegit un permís retribuït recuperable per a les treballadores no afectades per ERTOs, que no teletreballaven, que no estaven de baixa o de permís i que no realitzaven tasques essencials. Un permís que, en primer lloc, no ha aturat la generació d’ERTOs. En segon lloc, el permís remunerat finalitza amb l’anul·lació de l’estat d’alarma, és a dir, el 26 d’abril, data a partir de la qual s’incorporarà progressivament la població als seus respectius llocs de treball, malgrat que els contagis es continuen produint. No queda clar què cobraran i sota quines condicions, les treballadores que siguen cridades a incorporar-se més tard en aquest retorn esglaonat. I en tercer lloc, el RDL 10/2020 condiciona la recuperació de les hores no treballades durant el confinament a la bona voluntat d’entesa entre treballadores i empreses, fet que de nou suposarà coaccions perquè les treballadores recuperen les hores atenent als interessos del capital i vulnerant els drets de jornada màxima anual permesa, de descansos diaris i setmanals, de gaudi de vacances, de permisos per conciliació…

Per tot això, és imprescindible que hi haja un reforç a les inspeccions de treball per controlar tots els casos sospitosos d’imposició de condicions a les treballadores sota coacció,i que s’apliquen mesures punitives als qui les perpetren, així com per obligar les empreses i l’administració a una gestió del personal que no degrade les condicions laborals de les treballadores.

L’administració ha de protegir les treballadores, no les empreses!

Nacionalització de serveis bàsics i d’empreses que proveeixen a serveis essencials.

Mentre que la sanitat pública està a punt de col·lapsar, la sanitat privada encara té molt d’espai per atendre les infectades per la Covid-19 i les usuàries de la pública que aquests dies necessiten atenció sanitària. En una situació d’emergència sense precedents, la sanitat privada ingressa 250 euros per dia d’hospitalització, de 650 euros a 700 euros per ser atès a l’UCI i fins a 300 euros per fer la prova del coronavirus. Per contra, a la pública s’evidencien els impactes de les successives retallades en l’àmbit sanitari.

La sanitat és un dret i no un negoci!

D’altra banda, l’educació és un altre servei fonamental que pateix la segregació de classe, que s’agreuja en situació de crisi. Si bé tots els centres educatius resten tancats, la privada-concertada continua percebent una abundant subvenció pública fins i tot si aplica reduccions de jornada o ERTOs al professorat i al personal no docent. A més, en la seua majoria, els centres privats-concertats disposen dels mitjans per a fer classes virtuals i comunicar-se amb l’alumnat. En canvi, el sistema públic és qui atén la gran majoria d’alumnat amb necessitats especials i amb risc d’exclusió social. I aquesta desigualtat dificulta l’accés i el seguiment de bona part de l’alumnat de la pública a l’aprenentatge en situació de confinament.

Per una educació pública, de qualitat, universal i integral! Rescatem les persones i no el sistema privat i privat-concertat!

Per acabar, l’aigua, la llum, el gas i la connexió a la xarxa (mentre els centres educatius estiguen tancats) són recursos essencials per al dia a dia de totes. Per a assegurar que l’accés a aquests recursos no es limita o es talla per motius econòmics i per garantir-ne un preu adequat i no subjecte a les exigències del mercat, apostem per la nacionalització de les empreses que gestionen i/o subministren aquests recursos.

Amb els recursos bàsics no s’hi fa negoci!

Per garantir la igualtat de drets i oportunitats, tota la sanitat i l’educació públiques i nacionalització de totes aquelles empreses que proporcionen serveis bàsics!

Internalitzacions dels serveis vinculats a l’empresa pública.

Actualment, molts dels serveis vinculats a l’administració pública (educació, sanitat, neteja d’edificis públics…) són gestionats per empreses privades, que n’acumulen els beneficis. Així, altra vegada, la crisi de la Covid-19 ha mostrat que el model d’externalitzacions no beneficia ni a treballadores, perquè els empresaris busquen abaratir costos per augmentar els guanys, ni a usuàries dels serveis, perquè pel mateix principi, la qualitat se’n ressent.

Un exemple clar de l’afectació sobre els drets laborals de les externalitzades el trobem en les treballadores de serveis de menjador, monitoratge o neteja de centres educatius. Van ser elles les primeres afectades per acomiadaments, per suspensions de contractes fixos discontinus i per aplicacions d’ERTOs. ERTOs fets a cop de decret, i a mida de les empreses, que no permeten negociar a les treballadores unes condicions més avantatjoses i les sotmet a assumir les pèrdues.

La titularitat pública d’aquests serveis garanteix la protecció de les treballadores en matèria de drets laborals i, en el mateix sentit, el control per part de l’administració pública elimina l’intermediari i els guanys que obté en retallar costos de productes i de producció, per la qual cosa l’usuari també se’n beneficia. N’exigim la internalització immediata!

No a la doble escala salarial al sector públic: internalització, igualtat salarial i equiparació de condicions!

Font:

Coordinadora Obrera Sindical

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.