Imprimeix
Països Catalans

Aquest 1r de Maig, des de diferents organitzacions polítiques, sindicats i col.lectius de Comarques Gironines volem posar de relleu el significat del Dia de la Classe Treballadora. Aquest 1r de Maig, ve emmarcat dins d’una crisi sanitària que aguditza encara més les contradiccions del sistema capitalista i que sense lluita serà un altra crisi que acabarem pagant les treballadores i treballadors amb les mateixes receptes que ja coneixem:

• La privatització del sistema sanitari públic i de protecció social i l’externalització dels serveis perquè sigui el capital qui faci negoci amb les nostres vides, entre d’altres el de les pensions públiques, que degraden les condicions de vida de la classe treballadora.

• Les retallades de drets laborals, socials i polítics entre d’altres com a conseqüència de l’estancament del beneficis del capitalisme financer. Ho hem vist aquestes setmanes amb, d’una banda, la multitud d’ERO’s i ERTO’s que s’han aplicat on la classe treballadora n’ha sortit perjudicada mentre els beneficis del gran capital continuaven, d’altra banda, amb l’estafa del permís retribuït que són hores que els treballadors hauran de tornar a les empreses. Unes polítiques que s’han executat des dels governs català i espanyol i han comptat amb la complicitat dels sindicats CCOO i UGT.

•La renovació d’uns pactes d’Estat, semblants als de la Moncloa de l’any 1977, que consolidin el règim del 78 a través de l’autoritarisme, la reducció de l’autogovern i la negació del dret a l’autodeterminació del pobles de l´Estat espanyol.

• L’increment de les crisis migratòries amb milions de refugiats afectats i la conseqüent explotació de la mà d’obra migrant.

• La concentració de tota la riquesa i el capital en mans de cada vegada més poques persones mentre es generalitza la pobresa i la precarietat.

• L’augment de la feminització de la pobresa i que, per tant, les dones paguin doblement les crisis amb l’afegit de la constant invisibilització de les tasques de cures que recauen sobre elles sense que siguin reconegudes ni remunerades.

• L’aposta de les guerres imperialistes com a inversió per a les multinacionals i una creixent militarització de la societat que ja hem viscut de primera mà amb l’Estat d’Alarma decretat aquests mesos.

Davant d’això, la classe treballadora, organitzacions polítiques i sindicals i moviments ecosocials, han continuat mostrant que hi ha alternatives, i que sovint aquestes esdevenen necessàries, tal i com hem experimentat recentment amb la crisi del coronavirus. Alternatives com les xarxes de suport mutu, l’autogestió, la gestió comunitària, el cooperativisme o l’enfortiment del sector públic, que han generat estructures socials i econòmiques que han demostrat ser més fortes i reeixides que les antigues fórmules proposades pel capital. Igualment, la lluita al carrer i l’autoorganització popular han sigut la via per aconseguir victòries necessàries per la classe treballadora. Al mateix temps, i gràcies a la força de la gent i a l’eclosió de nous moviments feministes i de lluita contra el canvi climàtic, s’han pogut posar al centre del debat polític i social la lluita contra el masclisme o l’emergència climàtica i pel dret a l’habitatge, l’autodeterminació i la socialització dels beneficis, en un clam per posar la vida al centre.

Agafant la millor herència d’aquestes lluites i per respondre a aquesta crisi, proposem:

La nacionalització dels serveis públics: ara és l’hora que la gent recuperi el poder i el control sobre els serveis bàsics i generals com l’electricitat, l’aigua, l’habitatge, l’educació o la sanitat. Cal una aposta clara per als serveis públics que serveixi per aturar les retallades i revertir les privatitzacions i garanteixi uns serveis de qualitat amb condicions laborals dignes. Lluitem per un sistema públic de pensions i deroguem la reforma laboral.

Que la crisi no la paguem els de sempre amb la legítima aspiració a una societat sense classes: això passa perquè rescatem a les persones i no a les multinacionals, hi hagi un repartiment del treball i la riquesa entre totes i tots amb la renda garantida com un primer pas abandonant així un sistema on pocs s’enduen sempre els beneficis i la majoria assumim sempre les pèrdues. No podem entre totes i tots, assumir el deute amb la banca privada que porta a les retallades i l’austeritat.

Exercir el dret a l’autodeterminació com a exercici de ruptura amb el règim del 78 que ha mostrat les seves limitacions i la seva vessant més autoritària i posar fi així també a la repressió política que es viu als Països Catalans. Ens cal una República catalana i posar fi a la monarquia borbònica espanyola.

Un model socioeconòmic ecologista que posi la vida al centre, que sigui cooperatiu i de proximitat. Un model que aturi la depredació del planeta i que posi per davant la preservació del medi ambient als beneficis privats.

Un model econòmic feminista on les tasques reproductives i de cures siguin reconegudes, remunerades i amb drets i garanties.

La derogació de la llei d’estrangeria i les seves derivades de precarització cap a desenes de milers de catalans i catalanes.

La unitat de la lluita de la classe treballadora als centres de treball i als barris i pobles perquè d’aquesta crisi només en sortirem junts i ens mostrem forts i organitzats al carrer. Com més organització sindical, política i veïnal hi hagi més a prop seran els drets socials, polítics i laborals que anhelem.

Per tot això, i davant la situació de confinament que vivim, les organitzacions signants convocarem una manifestació del 1r de maig tant aviat com sigui possible per reivindicar que als Països Catalans, sols el poble salva el poble: nacionalització de serveis, drets laborals, socials i polítics.

Finalment volem aprofitar aquest manifest per mostrar la nostra solidaritat amb totes les persones que han patit la crisi del Covid de primera mà i reconèixer la tasca de la classe treballadora que, una vegada més, ha estat imprescindible per mantenir la qualitat dels serveis bàsics.

Coordinadora 1 de maig de Girona

Organitzen: IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya), Intersindical-CSC Comarques Gironines, COS Comaques Gironines, SEPC Comarques Gironines, SEPC UdG, CUP Girona, Poble Lliure, Endavant Nord-Oriental, Lluita Internacionalista, Ateneu Popular Salvadora Catà, Partit Comunista del Poble de Catalunya, La Forja Gironès i Arran Gironès.

S’adhereixen: Òmnium Cultural, ANC Girona, Òmnium Gironès, Casal Independentista El Forn, Ateneu 24 de Juny i Guanyem Girona

Font:

Partit Comunista del Poble de Catalunya

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.