08 | 12 | 2019

CCOO CatalunyaEl sindicat, primer del país en nombre d'afiliació i representació, considera la sentència "injusta".

Resolució del Consell Nacional de la CONC

El Codi penal no resoldrà un conflicte polític.
Es necessita política amb majúscules.

La Comissió Obrera Nacional de Catalunya hem lluitat des dels nostres orígens a favor de les llibertats democràtiques i dels drets socials i nacionals del poble de Catalunya.

Hem defensat la necessitat de teixir la convivència i la cohesió social des de la pluralitat, la diversitat i els drets socials.

Fa uns dies la sentència del Tribunal Suprem, que a banda de les condemnes també aplana el camí a un enduriment legal de la repressió, va encendre l’espurna. Una espurna que ha pres unes dimensions que ningú s’imaginava. Les manifestacions i les accions de resistència activa al carrer contra les agressions cada vegada més brutals dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional mostren com milers i milers de persones no es conformen en observar, passivament, com es construeix un règim cada vegada més autoritari al seu voltant.

Les banderes estan passant a un segon pla. Això va de llibertat, de ràbia davant el rearmament repressiu i també va de nosaltres. Una generació, que té tot el futur per endavant, s’ha alçat. Ha dit que n’està farta de ser instrumentalitzada per la política institucional. Que està farta de no veure un futur digne en aquest món. I s’enfronta activament als governs català i espanyol, els mateixos que des de fa anys ens retallen serveis públics i drets laborals. També els darrers esdeveniments ens mostren com, en la criminalització i repressió d’aquesta, els dos governs van de la mà.

En la reunió del 13 de juliol el Comitè Central va convocar una Conferència Nacional per a la tardor del 2019. Atenent al calendari polític, en la reunió del 28 de setembre va acordar que la Conferència Nacional es celebri el dissabte 23 de novembre de 2019 a Barcelona.

La convocatòria d’aquesta Conferència Nacional respon a la transcendència i complexitat del moment polític actual, que requereix d’un debat profund, serè i sincer, que permeti desenvolupar de la millor manera els acords congressuals i enfortir el projecte revolucionari del partit per a Catalunya.

El PCPC i la seva Joventut (J-PCPC) DENUNCIEM els darrers episodis de violència policial a Catalunya, ocasionats pels Mossos d’Esquadra principalment, dirigits a reprimir i oprimir les mobilitzacions provinents de la classe obrera i els sectors populars. És el cas, per exemple, de l’escalada repressiva davant l’oposició dels treballadors i treballadores front els desnonaments ocorreguts la setmana passada, provocats per la Banca privada explotadora i executats pels poders públics al seu servei (poder judicial i servidors policials), on se li arrabassen als treballadors els seus habitatges. Ni més ni menys que 17 execucions hipotecàries i abusos al lloguer van ser executats en dos dies, molts d’ells amb una brutalitat policial desmesurada, amb nens i avis inclosos.

Des del sindicat de Transports i Comunicacions de la CGT de Sabadell volem denunciar l’actuació policial i la violència contra els manifestants viscuda ahir, 15 d’octubre, a les mobilitzacions de Sabadell, que es van saldar amb un detingut i més de 20 ferits.

Denunciem també la hipocresia del govern de la Generalitat, que envia la policia a detenir i apallissar manifestants amb una violència desfermada. Denunciem la covardia i el cinisme de tots aquells que justifiquen les càrregues contra manifestants a Sabadell, emparant-se en una suposada violència que només va existir per part dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional carregant contra una mobilització pacífica.

Les columnes de Girona, Vic, Berga, Tàrrega i Tarragona ja estan en marxa des de primera hora del matí amb una afluència molt nombrosa.

Les Marxes per la Llibertat s’han iniciat puntualment entre les 7 h i les 9 h del matí segons estava previst. Han sortit de Tàrrega primer, seguides de Tarragona, Berga, Vic i Girona.

La sentència dictada pel Tribunal Suprem Espanyol en el judici contra els líders polítics i dels moviments socials que van impulsar el referèndum de l'1 d'octubre ha estat molt dura i ens envia tres missatges molt clars que hem de saber llegir correctament.

Recordem que nou representants institucionals i líders de moviments socials amb molt de suport popular han estat dos anys en presó preventiva i han acabat condemnats a penes d'entre 9 i 13 anys pel suposat delicte de sedició. La sedició és un delicte arcaic, que no està inclòs en el codi penal de la majoria d'Estats moderns. D'origen medieval, la sedició és un aixecament popular de caràcter tumultuós, amb la finalitat d'enderrocar un govern, que no requereix necessàriament violència directa.

El Projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, l'anomenada Llei Aragonès, és una mesura impulsada pel Govern de Catalunya que obre la porta una de les més grans externalitzacions de la majoria de serveis educatius, sanitaris, socials i d'altres.

Aquesta llei, en l'àmbit parlamentari la rebutjen les organitzacions polítiques amb representació parlamentària com la CUP i Cat en Comú Podem.

Massives mobilitzacions ciutadanes van tornar a recórrer el territori de Catalunya durant la segona jornada de protestes per la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes i els activistes socials. La gran majoria de les mobilitzacions van transcórrer pacíficament. La Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra van reprimir amb extrema violència les principals concentracions en les grans ciutats, especialment a Barcelona. Les successives càrregues i la negativa dels manifestants a retirar-se van provocar nombrosos moments de tensió. En els punts de més conflicte, els manifestants van aixecar barricades defensives i van respondre amb el llançament d'objectes als furgons policials.

Les Federacions de Periodistes Europea i Internacional (FEP/FIP) han demanat que s'investigui la violència policial contra els periodistes a Catalunya, diu un comunicat a la pàgina web de la FEP.

Situació política de les municipals ençà

Les eleccions municipals no han suposat un avenç significatiu per les candidatures d’esquerres, alternatives, republicanes i que qüestionen el règim del ‘78. Només ERC ha viscut un avenç clar. Catalunya en Comú, per la seva banda, ha obtingut uns resultats clarament dolents, maquillats, bàsicament, pel manteniment de l’Alcaldia de Barcelona (amb els vots de Manuel Valls). En efecte, Catalunya en Comú té menys presència municipal i menys regidors i regidores arreu del territori. Tampoc les CUP han avançat i la manca de temps no ha permès la consolidació i el creixement de les candidatures unitàries de les esquerres sobiranistes, exceptuant els casos de les candidatures de Sentmenat i Ripollet, que mantenen l’alcaldia.

Real time web analytics, Heat map tracking

Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Si continues navegant, es considera que n'acceptes l'ús.